Exposició a l’Espai 30

12
TOTA UNA VIDA
Cristina Raso Boluda

Perquè de mare no n’hi ha més que una, i com molta gent pensa, la meva va ser la millor. Manolita Boluda Borrás, nascuda a Barcelona, criada a les cases barates. Quan es va casar, va viure amb el meu tiet i la meva tieta, que els van acollir fins que el seu pis comprat per plànol, a La Sagrera, va estar llest per formar la seva tribu. Ella sempre em deia “ningú t’estimarà com jo”, tal com jo llegia als tatuatges “amor de madre”. El 28 de gener de 2014, va morir a l’hospital de Sant Pau, diuen que inconscient pel que li havien donat, jo vull pensar que la seva mirada era per morir tranquil·la. A partir de la seva mort, el meu procés de dol ha sigut, com tots, una muntanya rusa que fa mal, on reflexiones i busques pau. En revisar les meves fotos, vaig veure les últimes fotos d’ella, aquestes que no es fan, i que per a mi son tan importants com a filla. Tan importants com aquestes primeres fotos que qualsevol mare vol, les nostres primeres fotos de fills. Una exposició que ens fa reflexionar sobre la mort, la vida, la gestació i la malaltia a partir de la relació mare i filla a conseqüència de la mort de la mare.

Fotografía de autor.

Inauguració 06/03/2020